CAD vs BIM

Computer Aided Design vs Building Information Modeling

Actualment, el desenvolupament del sistema BIM està adquirint tanta potència que en molts casos es torna un requisit en els projectes actuals d’Enginyeria i Edificació, no obstant, el CAD continua dominant l’escenari, en trobem en un moment de transició, on la convivència d’ambdós sistemes i sobretot la seva coordinació és especialment important.

Conscients dels seus antecessors, tots els programes BIM permeten importar directament o com a referència arxius originats en CAD. Encara que això aparentment té la seva fàcil i immediata incorporació, ho és només en part, ja que tota la informació que conté no pot ser llegida com BIM, és a dir, que tindrem un plànol inserit que podrem treballar amb ell però la seva edició estarà limitada a aspectes de grandària, ubicació, visualització i estil.

Per tant, començar un projecte BIM amb una base en CAD és de molta ajuda, el mercat actual té un percentatge més elevat de professionals de CAD, si afegim que programes BIM com Revit permeten una bona associació amb el model CAD, ens permet aprofitar la rapidesa i integració del CAD en el món professional amb la capacitat i futur del BIM.

Difícilment, al curt i mig termini, el sistema CAD desaparegui totalment i sigui substituït completament per BIM ja que el segon pot integrar el primer, no necessàriament la d’eliminar.

La seva difusió i utilització en les generacions de professionals des de la seva aparició i implementació als anys 90, el mantindran vigent per un llarg temps. Però també perquè les seves característiques i utilitats pròpies fan que en alguns aspectes és més útil que un model BIM.

Definir conceptes ens ajudarà a entendre millor la bona relació entre els dos sistemes:

Per poder entendre millor la relació entre tots dos, haurem d’introduir un nou terme de la metodologia BIM,les anomenades dimensions del BIM que estan vinculades a la tipologia d’informació que té el model.

El CAD ens permet una representació en 2D / 3D de la realitat, amb aquest nivell d’informació del model ens podríem trobar en les primeres dimensions 0 i 1 del BIM, on bàsicament estaríem tractant amb la informació generada des dels primers esbossos del projecte fins a la definició gràfica del projecte.

El BIM es un model virtual, una construcció digital d’un objecte actiu. És llavors quan es necessita un programa que pugui contenir la informació que necessitem per tal d’assolir les diferents dimensions, en cada dimensió que afegim el model anirà guanyant tipologies d’informació:

• 0D BIM serien les primeres traces digitals del projecte de forma conceptual, volums, espais generals, línies de projecte,…
• 1D BIM començariem a detallar digitalment el model, començariem a dimensionar els eixos principals del projecte, definició de volums, programa del projecte, predimensionaments…
• 2D BIM implicaria començar a desenvolupar la informació en detall de la informació del projecte en un entorn 3D col·laboratiu amb dades gràfiques conjuntes, però en models de disciplina separats.
• 3D BIM és segurament el concepte BIM que més coneixem, on comença el procés de creació d’informació no gràfica que s’afegeix a la gràfica i es comparteix tota aquesta informació en un entorn de dades comuns. És en aquest moment on a mesura que avança el projecte, aquesta informació gràfica/no gràfica es va detallant més fins al punt que totes les dades es lliuraran al client quan finalitzi el projecte.
• 4D BIM és l’anomenat seqüenciació de la construcció afegint una dimensió addicional d’informació en forma de programació de dades. Aquesta informació la podrem utilitzar per fer cronogrames, planificacions i visualitzacions de com es desenvoluparà el projecte seqüencialment. Al aparèixer el Temps ens permetrà una planificació segura, lògica i eficaç.
• 5D BIM ens basem en els components del model d’informació per poder extreure informació de Costos . Aquesta informació permet extrapolar fàcilment les quantitats d’un component i aconseguir un cost global per el desenvolupament. Com que les dades es poden consultar en qualsevol moment això permet avançar-se a possibles preus contradictoris i controlar millor dels diferents etapes del projecte.
• 6D BIM o informació del cicle de vida del projecte. Construïm un model d’informació amb la intenció de que un cop construït es continuï desenvolupant, incorporant una infinitat de dades operatives i diagnòstics de tots els components del projecte, avançant-se al deteriorament i/o mal funcionament de les parts, planificant unes revisions i mesures correctores que evitin un mal funcionament de l’element.

Un altre punt a tenir en compte per poder entendre millor la metodologia BIM, és l’anomenat Level of Development (LOD), que defineix el nivell de desenvolupament de la informació que té un element, sistema constructiu, projecte, …

• LOD 100 – Disseny de conceptes. Es tracta del model 3D en construcció per representar la informació a nivell bàsic a través de volums, àrees, alçades, ubicació i orientació.
• LOD 200 – Disseny esquemàtic. Començaríem a mesurar “aproximadament” les formes representades en el LOD 100 i podríem començar a afegir informació “no gràfica” al model.
• LOD 300 – Disseny Detallat. Definim els elements del projecte específicament amb la quantitat, mida, forma, ubicació i orientació precises. Al mateix temps afegirem tota la informació “no gràfica” que es pugui detallar.
• LOD 350 – Documentació de construcció. Detallarem el model i tots els seus elements com a elements de construcció amb gràfics i definicions escrites, que ens ajudaran a definir les seves interconnexions entre sistemes.
• LOD 400 – Fabricació i Muntatge. Els elements es modelen com a conjunts específics amb tota la informació detallada, ja que totes les interferències han estat resoltes en els apartats anteriors. Els elements ja es poden configurar amb tota la informació “no gràfica” desitjada.
• LOD 500 – Post-Construcció. Els elements ja es modelen com a conjunts construïts amb tota la informació definitiva per el seu manteniment i operacions. En aquest punt el model s’anirà nodrint de l’usuari d’explotació del projecte on hi podrà anar afegint, supervisant i modificant informació segons les actuacions que hi vagi aplicant.

Els nostres models LOD ens permetran controlar millor el projecte en la seva fase de disseny, construcció i explotació.

Tota aquesta informació dels diferents LODs comptarà amb una sincronització automàtica creant l’anomenat sistema BIM.

Aquesta sincronització és gairebé impossible si no comptem amb programes ja ideats per a realitzar aquesta coordinació sistemàtica de la informació. Per això ja no parlem de “dibuixar” sinó de “modelar”.

S’ha de considerar que el BIM és un sistema i una metodologia que neix amb mentalitat multi-plataforma i la principal potència és la integració i coordinació de la informació. Llavors està clar que no s’ha de pensar que s’ha d’utilitzar una cosa o l’altra, sinó que el BIM és perfectament compatible amb CAD .

El sistema BIM és un sistema integrador.

Quan s’ha de coordinar un projecte amb equips externs, si aquests no treballen en metodologia BIM, podem compartir informació perfectament adaptable als sistemes que utilitzin, mitjançant les eines d’importació i exportació. Anant un pas més enllà, si utilitzem vincles adequadament, aquests arxius s’actualitzen automàticament.

Si modelem els dibuixos, esquemes, detalls,.. amb CAD , al tenir menys informació fa que els arxius siguin mes senzills d’utilitzar que un model BIM ,ocupin menys i per tant siguin mes fàcils de treballar.

Cada vegada és més fàcil vincular el programari CAD amb el programari BIM , tot i que s’ha de reconèixer, que els programes BIM cada vegada són més autosuficients i inclouen més eines. No obstant, sempre hi haurà programes específics més potents en el seu àmbit, el que importa llavors, és poder coordinar la informació i sincronitzar-la.

Per aconseguir que la informació tingui una bona coordinació i sincronització haurem de tenir uns protocols i un servei d’emmagatzematge propi, bé sigui físicament amb servidors o bé a través del núvol.

Totes les eines actuals ja compten amb la programació necessària que permet aquestes connexions de manera automàtica i instantània.

En definitiva, el CAD encara té molt per donar de si i un sistema BIM ben utilitzat aprofitarà les potencialitats de cada eina.